Després de les eleccions de febrer de 1936 en què el Front Popular, que aglutinava diverses formacions d'esquerres, obtingué la victòria, l'ambient social es complicà extraordinàriament, ja que les forces conservadores no accepten els resultats, i els partits d'esquerres prosseguiren el seu programa de reformes socials.
Entre les diverses causes que portaren a la guerra civil, cal assenyalar-ne quatre:
Les causes immediates són l'assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo (12 de juliol de 1936) a mans, probablement, d'escamots falangistes i l'assassinat del polític ultradretà José Calvo Sotelo (13 de juliol de 1936), a mans de membres de la Guàrdia d'Assalt.
12 juliol: Preparat pel general Emilio Mola, es dóna cop d'Estat a Melilla.
18 juliol: El general Franco vola de les Canàries al Marroc espanyol i pren el comandament de l'Exèrcit d'Àfrica. Mola coordina l'acció dels revoltats al nord. El president del govern, Casares Quiroga, dimiteix. Breu govern de Martínez Barrio, La guerra ha començat.
19 juliol: Els militars es revolten a Barcelona, però fracassen. El general Goded es empresonat. Nou govern, amb presidència de José Giral. Es decideix armar el poble contra els militars revoltats (sindicats i partits d'esquerres).
20 juliol: El general colpista José Sanjurjo mor en accident d'aviació.
21 juliol: A Catalunya es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes (format per organitzacions com la CNT-FAI, UGT, POUM, PSUC, ERC, Acció Catalana). Hi ha aldarulls al carrer, crema de convent, persecucions a religiosos. En primers dies, situació de caos.
23 juliol: a Burgos neix la Junta de Defensa Nacional, liderada pel general Cabanellas. Espanya queda dividida en dos blocs: els llocs on ha triomfat la revolta (Marroc, Navarra, Castella Lleó, Galícia, Rioja, Balears, i part d'Andalusia) i els llocs on ha fracassat (Catalunya, València, Madrid, Castella la Manxa, Extremadura, País Basc, Astúries, Cantàbria, part d'Andalusia).
12 agost: El general Goded és afusellat a Barcelona.
19 agost: El poeta Federico García Lorca és afusellat a Víznar (Granada).
9 setembre: a Londres es reuneixen el Comitè de no-intervenció, que decideix no intervenir a Espanya.
14 setembre: El Papa Pius XI parla de "l'odi satànic envers Déu" dels republicans espanyols.
27 setembre: Les tropes colpistes ocupen l'Alcázar de Toledo, símbol dels sublevats.
1 octubre: A Burgos, Franco és investit com a Cap de Govern de l'Estat.
4 octubre: Les tropes franquistes es troben a 4 quilòmetres de Madrid. El govern republicà trasllada la capital a Madrid.
18 novembre: L'Alemanya nazi i la Itàlia feixista reconeix el govern de Franco.
20 novembre: Mor d'un tret Buenaventura Durruti, líder anarquista. A Alacant, és afusellat José Antonio Primo de Rivera, líder de la Falange Española y de las JONS.
23 novembre: Franco desisteix atacar Madrid.
30 gener: El cardenal Isidro Gomás es posiciona obertament en favor dels sublevats.
Febrer: Batalla del Jarama
19 abril: Franco unifica sota el seu poder a falangistes i carlins. Neix FE(T) y de las JONS. S'autodenomina Generalísimo.
26 abril: La Legió Còndor bombardeja Gernika.
Maig: a Barcelona, la CNT-FAI i el POUM s'enfronten a Generalitat i comunistes (ERC, Estat Català, PSUC, UGT). En 5 dies, 500 morts i 1000 ferits. Andreu Nin, líder del POUM, és assassinat per policia soviètica.
3 juny: El general Emilio Mola mor en accident d'aviació. Franco referma el seu poder.
Juny: Les tropes franquistes ocupen el Nord.
1 juliol: Carta de l'episcopat espanyol recolzant l'aixecament militar franquista. No la signen ni Vidal i Barraquer, Arquebisbe de Tarragona, ni Mateo Múgica, bisbe de Vitoria.
Juliol: Batalla de Brunete. Victòria de les tropes franquistes.
Octubre: Els sublevats han ocupat Astúries.
Desembre: Japó i Uruguai reconeixen el règim de Franco. S'inicia l'ofensiva d'Aragó. Les tropes nacionals bombardegen Barcelona.
Febrer: Las tropes franquistes han ocupat Terol. S'inicia l'ofensiva contra Catalunya.
Abril: Les tropes franquistes arriben a les primeres poblacions catalanes (Lleida, Camarasa, Tremp, Tortosa). El president Negrín presenta els "13 puntos para la victoria", que són refusats per Franco.
Maig: El govern sublevat prohibeix els noms que no estiguin en el santoral o els que no siguin en castellà.
Juliol: S'inicia la batalla de l'Ebre. Derrota republicana.
Octubre: A Barcelona es retiren els darrers efectius de les Brigades Internacionals.
26 gener: Les tropes franquistes ocupen Barcelona.
Febrer: Ocupació de la pràctica totalitat de Catalunya (Vic, Girona, etc.) Supressió de la Generalitat de Catalunya. França i Regne Unit reconeixen el règim de Franco.
28 març: Les tropes franquistes entren a Madrid.
1 abril: Fi de la guerra.