L'Exili
Al bàndol republicà
La vida a la reraguarda fou profundament diferent en funció del bàndol en què s'estigués. Així, a l'Espanya fidel a la República esclatà la revolució. A més de mantenir-se vigent la legislació social republicana (divorci, ensenyament laic, etc) en els primers mesos del conflicte hi regnà el desordre, el caos i les persecucions religioses. Fins que el govern republicà no hi restablí l'ordre, la vida al sector republicà no hi restablí l'ordre, la vida al sector republicà es caracteritzà per quatre realitats:
Esclat de l'anticlericalisme i la persecució religiosa.
L'exili no es va produir d'una sola vegada. Les derrotes importants de l'exèrcit republicà, van generar durant els 3 anys de guerra, onades successives de persones cap a l'exili.
- La primera onada va ser després de la ocupació del País Basc a l'estiu de 1936. Es calcula que van fugir unes 15.000 persones, principalment per la frontera francesa.
- La segona, al final de la campanya del Nord el juny de 1937. Va afectar a 120.000 persones.
- La tercera, després de l'ocupació de l'Alt Aragó, en la primavera de 1938.
- La quarta va ser la més important, va ocórrer a finals de gener de 1939 amb la caiguda de Catalunya. Es calcula que unes 500.000 persones van sortir en aquesta quarta onada.
- El mes de març del 1939, perduts els últims territoris republicans, es va produir la cinquena onada de refugiats que es va dirigir fonamentalment al Nord d'Àfrica.
Els nens de la guerra
Les evacuacions d'infants a l'estranger durant la guerra.
Les ofensives dels militars sublevats en el Front Nord, el setembre de 1936, van provocar la primera evacuació de petits grups de nens cap a França. Malgrat això, les primeres expedicions oficials organitzades daten de març de 1937. Una primera expedició va ser a l'illa d' Oléron, una altra va conduir 72 nens cap a la Unió Soviètica. L'evolució de la guerra al nord va accelerar el procés de les expedicions infantils cap a França, Bèlgica, Anglaterra i la Unió Soviètica; països que van acollir el major nombre d'infants. Petits grups van ser enviats a Suïssa, Holanda i Dinamarca. Suècia i Noruega van sostenir colònies a França. Finalment, a Mèxic van ser els anomenats "Nens deMorelia". Aquestes expedicions oficials van comptar amb el suport de diferents organitzacions polítiques, sindicals i humanitàries i es van concebre amb un caràcter provisional. La majoria dels països van facilitar la repatriació dels menors excepte la Unió Soviètica i Mèxic amb qui el règim de Franco no mantenia relacions diplomàtiques. Durant la guerra van ser evacuats uns 30.000 nens. Es calcula que el juny de 1938 hi havia a França uns 11.000 menors. L'èxode de principis de 1939 va portar a l'exili a prop de 70.000 infants.
Els camps de concentració
Un exemple: ARGELÉS-SUR-MER
El govern francès, impotent, va decidir conduir als exiliats cap a les platges d' Argelès, a 35 km de la frontera. Els van situar a la mateixa platja, i la zona es va encerclar amb filferro espinós. Els custodiaven tropes colonials, marroquines i senegaleses, i alguns gendarmes. La situació es va tornar caòtica: no hi havia barraques, ni latrines, ni cuina, ni infermeria ni tan sols electricitat, i van començar a multiplicarse els casos de disenteria. Els malalts i ferits van col·lapsar els hospitals de la regió, i es van establir dos camps pròxims: Saint-Cyprien i Barcarès. El mes de març del 1939, el fotògraf Robert Capa va visitar l'enorme camp de la platja d' Argelès, on es trobaven en aquell moment tancats més de 80.000 republicans espanyols. La descripció que en va fer va ser: "...un infern sobre la sorra: els homes allà sobreviuen sota tendes de fortuna i cabanes de palla que ofereixen una miserable protecció contra la sorra i el vent. No hi ha aigua potable, tant sols l'aigua salobre extreta de forats cavats a la sorra" Als sis mesos de l'establiment del camp va esclatar la Segona Guerra Mundial. Quan les tropes alemanyes del III Reich van envair França, el juny de 1940, els refugiats espanyols van abandonar el camp d' Argelès amb diferents destins: molts es van quedar a França i van formar famílies, d'altres van allistar-se a l'Exèrcit de França per lluitar contra els nazis (milers dels quals van tenir la desgràcia de caure presoners i tornar a camps de concentració.) 7.300 van anar a parar al camp de Mauthausen-Gusen.