La Reraguardia
Al bàndol republicà
La vida a la reraguarda fou profundament diferent en funció del bàndol en què s'estigués. Així, a l'Espanya fidel a la República esclatà la revolució. A més de mantenir-se vigent la legislació social republicana (divorci, ensenyament laic, etc) en els primers mesos del conflicte hi regnà el desordre, el caos i les persecucions religioses. Fins que el govern republicà no hi restablí l'ordre, la vida al sector republicà no hi restablí l'ordre, la vida al sector republicà es caracteritzà per quatre realitats:
Esclat de l'anticlericalisme i la persecució religiosa.
L'obsessió anticatòlica es percep nítidament en aquest fragment del diari anarquista Solidaridad Obrera.
Desacord entre els diversos sectors polítics, sobretot entre anarquistes i comunistes. Aquest desacord tingué la seva màxima expressió en els fets de maig de 1937 a Barcelona, i lògicament afavorí al bàndol dels sublevats.
Bombardejos per part de les tropes alemanyes, italianes i franquistes, que a més de produir una gran quantitat de morts, escamparen la por i la inseguretat entre la població civil.
Fort paper participatiu de la dona en la vida pública i en la política. És el moment en què la dona gaudí de més llibertat, tal i com ho demostra l'existència de dones a la política (Federica Montseny o Dolores Ibárruri) o col.laborant al front.
El bombardeig sistemàtic de la població civil.
Casos com el de Gernika o Barcelona feren que el conflicte arribés a uns extrems de dolor i crueltat veritablement inhumans.
Al bàndol sublevàt
A l'Espanya que donà suport als militars sublevats (la naixent Espanya franquista) esclatà, en canvi, la contrarevolució. S'inicià una ferotge repressió i persecució contra tots els elements considerats com a "desafectes" al Règim que estava naixent. Així, socialistes, comunistes, anarquistes, republicans i nacionalistes bascos i catalans foren perseguits, i sovint condemnats a mort, a causa de la seva ideologia.
També es posà fi a totes les reformes que s'havien engegat en temps de la Segona República. S'anul.là el divorci, el matrimoni civil, la llibertat religiosa. El catolicisme fou imposat com a única religió permesa, i Espanya passà a ser un estat confessional. La mateixa Església Catòlica definí el conflicte armat com a una "cruzada" contra el comunisme i l'ateisme. Tot i així, catòlics catalanistes com Manuel Carrasco i Formiguera (1890 - 1938), líder d'Unió Democràtica de Catalunya foren assassinats pels franquistes per haver restat fidels a la República, així com diversos sacerdots bascos, entre els que destaca José de Ariztimuño Olasa (1896 - 1936).
Cal destacar lleis com la de responsabilitats polítiques (febrer 1939), que donava un amplíssim poder al règim franquista per jutjar i condemnar els elements no franquistes, o la llei de premsa i impremta, que imposava la censura en tots els mitjans de comunicació. També foren prohibits els governs del País Basc i de Catalunya.